Després de l’enorme èxit obtingut per Murakami amb els dos primers llibres d’1Q84, en aquest tercer porta al desenllaç la història d’uns personatges que lluiten per reescriure el passat amb uns mitjans i uns objectius diametralment oposats als del clàssic de George Orwell.
Text de contraportada
L’Aomame i en Tengo es continuen buscant al misteriós Tòquio d’1Q84. Però els membres del grup religiós Sakigake, l’enigmàtica gent petita que actua des de l’ombra, els gats que en fer-se de nit ocupen un poble desolat on els trens mai no s’aturen, el corb que cada dia visita sens falta la Fukaeri..., sembla que tot vol impedir que s’acabin trobant. Des del cel, dues llunes silencioses observen impertorbables els esforços dels amants, mentre, de peus a terra, l’investigador Ushikawa, dotat d’una tenacitat i un instint prodigiosos que res en el seu aspecte no suggereix, va estrenyent el cercle al seu voltant, a poc a poc però de manera inexorable.
...ContinuaPrimera incursió en el món Murakami. Buscaba una cosa diferent i allà estava, a punt perquè el compres i decidis que en penso. Vist que seguit des primer volum va venir el segon, queda clar que em va agradar.
No entraré a explicar arguments, això ja ho ha fet tothom; explicaré les meves sensacions que en general, són positives. L’autor mica a mica et va fent entrar a la historia de cada personatge, d’una banda l’Aomame i d’altra en Tengo, i també et va introduint mica a mica en un nou món, passem de 1984 a 1Q84 tal i com ho defineix l’Aomame, tot es semblant però amb petites diferències. Van apareixent la resta d’elements i personatges, començant per la Fukaeri i el seu llibre “Crisalide d’aire” que en Tengo reescriurà per ajudar a guanyar el premi d’autors novells, i l’Ushikawa, que al tercer llibre alternarà protagonisme amb els dos primers, i la mestressa de la mansió dels salzes i en Tamaru, en Komatsu, el grup Sagigake, el profesor Ebisuno, la gent petita… Tot un univers que atrapa i fa que en vulguis saber més.
La manera com estan estructurats els llibres, amb capítols alterns entre els personatges, ajuda a mantenir el ritme. Ara t’interesa més l’Aomame, o en Tengo, o l’Ushikawa, però sempre voldràs saber més.
...ContinuaUn descens a l'abisme. Fet el misteri, el seu desenllaç és avorrit, especialment el personatge del detectiu Ushikawa. El pitjor que és pot dir és allò de: "noi coneix a noia, noi i noia se separen, noi i noia..."
