Perquè és igual el perquè de la guerra, qui es aquest o un altre personatge, si aquesta part del relat és un flashback o no, i ni tan sols importa qui guanya la batalla.
Només importa tenir ben clar qui són els bons i els dolents. I emorratxar-nos de sang, metall, carn i quadres de texte grandiloqüents. Això és Esparta, joronya!.
(Vale!. Reconec que no sóc molt amic d'en Miller, i que només el vaig llegir per passar l'estona a la biblio).
El dibuix de Frank Miller segueix estant molt bé, i la composició del còmic està feta en horitzontal, deixant espai a un gran impacte visual molt aconseguit. Tanmateix no puc admetre el guió, on la grandiloqüència impregna cada frase, bé millor digue'm-li telegrama perquè les frases d'un sol mot abunden. Tal volta intentant transmetre una austeritat tan real com l'espartana, cosa que simplement no aconsegueix, quedant-se en una vulgar "flipada". Personalment el trobe insuportable.
...Continua
