El curiós incident del gos a mitjanit

Al principio pensé que iba a ser un libro policíaco o de misterio, pero la verdad es que el principal misterio (saber quien ha sido el asesino del perro de la vecina del protagonista) estaba bien claro desde el principio (al menos para mí).
Lo que sí que me ha sorprendido ha sido las vueltas que da el argumento en cuanto a las relaciones familiares del niño autista.
Me ha encantado que el libro plasmara los pensamientos de un niño autista con sus luces y sombras, sus opiniones y contradicciones y que nos ponga a ese otro lado para intentar entender un poco más el mundo del autismo.
A partir de un poco más de la mitad del libro la historia para mí se ha desinflado y ha perdido gran interés, como si hubiera cambiado el tiempo de la narración (desde el principio el protagonista te cuenta la historia en pasado como si estuviera escribiendo un diario, pero de repente, aunque la historia sigue en pasado, parece como si el protagonista lo estuviera escribiendo al mismo tiempo que lo vive, y queda bastante confuso.)

És un llibre curiós, diferent als que havia llegit. Però m'ha agradat. Et sorprèn continuament. El fet que estigui escrit en primera persona per un nen amb autisme, fa que també puguis veure la història des d'un altre punt de vista al que es sol utilitzar normalment. Molt interessant!

Escrita en primera persona, narra la vida d'un jove especial de 13 anys.
En la novel·la mai no s'anomena la paraula discapacitat, ni es cataloga la singularitat del narrador, perquè segons l'autor, ell no vol posar una "etiqueta" a la diferència del protagonista. El nom no és ho important, no ens fa falta!!
Ens fa riure en alguns paràgrafs per l'absurditat del món adult vers uns raonaments lògics portats a l'extrem, també ens fa arribar a situacions d'estancament, en d'altres, d'ofegament...

Jo voldria remarcar que m'han encantat els problemes matemàtics,i els dibuixos.

Us el recomano molt sincerament. M'ha semblat un llibre honest i creïble.

Aquesta història, es narrada pel Cristopher, un anglès que te síndrome D'Asperges (trastorn mental i del comportament). Tot comença amb la mort del Wellington, el gos de la veïna de Cristopher. Com ningú sabia qui havia mort Wellington, Cristopher decideix investigar sobre l'assassinat i anotar-ho tot en una llibreta (que és el llibre). Va explicant proves que troba, coses sobre la seua vida quotidiana, coses relacionades amb matemàtiques (ja que és molt intel·ligent i li agraden molt les mates)...
Aquesta història, a part de narrar l'assassinat de Wellington, narra coses sobre la família que conviu amb ell, que l’ha de ajudar però que també li enganya.
Amb un assassinat d’un gos, acaba descobrint coses sobre la seua vida que mai haguera pogut imaginar. Per a mi açò és la part interessant del llibre.
Ara, per a mi aquest és el millor llibre que mai he llegit i el recomane a tothom perquè és una història molt bonica i interessant. Una altra de les coses que també em resulten curioses és el final perquè ja se sap el final, es a dir, qui va matar en Wellington, unes 100 pàgines abans de que acabe el llibre, però tot i així, aquest continua, i el final del llibre, les últimes pàgines damunt són les més interessants de totes.
Anime a tots a que el llegiu i que vos agrade tant com a mi.