El nom del vent

Més de vuit-centes pàgines on el protagonista es va describint a sí mateix i ens va explicant la primera part de la seva història i d'un món on la màgia i els aprenentatges són ben presents. Tot i que el personatge en alguns moments peca de poc modest, té suficient força per acabar encandilant el lector/a. Ara ja el coneixem i haurem d'esperar la segona part per saber què passa.

Crec que per no condicionar l'opinió de la resta de la gent, aniré fent comentaris curts i espaiats sobre diferents aspectes del llibre.

M'agradaria començar de fora a dins i per això puc dir d'entrada que el llibre m'ha agradat. Però m'ha agradat amb matisos i potser menys del que m'esperava. És el problema de sempre, les expectatives. I és el problema dels llibres que les editorials decideixen promocionar a bombo i plateret posant bandes enganyoses i cites amb comparacions, per exemple, amb El Senyor dels Anells completament desafortunades.

Però anem a pams. M'ha agradat molt com està escrit i la història en general té ganxo. Si jo pogués recomanar a la gent els diria que el comencessin a llegir amb una mentalitat oberta i plana, sense haver-ne parlat amb ningú i sense haver-ne llegit res prèviament. Crec que si jo ho hagués pogut fer d'aquesta manera m'hauria agradat més.